dimarts, 10 d’abril del 2012

Simicràcia


És ben reconeguda la capacitat dels simis -meravellosa paraula palíndrom- per a imitar les coses més diverses. Sobretot, aquelles que fan els humans i que a ells en particular no els hi serveixen de res. Bé, sí, potser els hi donaran com a molt una bonica pell de plàtan. Però heus ací que els humans, que compartim el 99% de la nostra informació genètica amb la dels nostres graciosos imitadors, doncs també tenim tendència a la imitació de actituds i quefers que no només no ens en donen cap servei, o ens fan gens ni mica de gràcia, sinó que molt al contrari en són ben perjudicials. Però clar, sempre n'hi han de simis, perdó, d'humans, que adonant-se d'aquesta estupidesa en trauen un bon profit, un majúscul profit. Fins que arriba el dia en que d'altres simis, perdó, humans, se n'adonen de la injustícia i decideixen que ja en tenen prou i deixen d'imitar segons quines coses. Són els simis indignats, els ofesos, els cagafestes que mai no n'han estat al rebombori… Perdoneu, és només un moment, que al carrer, les palmeres, les pobres palmeres amenaçades pel morrut roig, estan sent sacsejades per un vent de ponent rescalfador, que ha traït el dia d'avui, que trairà l'endemà i el despús-demà impedint-me pujar a la bici de la Pasqua estant.

Diuen que és la Còlera d'Aguirre, aquella que de la pròpia immolació busca traure'n també algun profit, perquè imita l'au fènix. Molt segura deu estar de la seua Esperança de vida desprès de les cendres. N'és l'estratègia de l'harpia, tot un clàssic, aquella cosa de la política de terra cremada... Bé, parlàvem del rebombori. ¿Vareu estar? ¿No? Jo tampoc. Però sembla que vàrem passar-se 10.000 milions de pobles que ara ens van a retallar, a més del que ja han retallat. Tres mil d'educació -desprès que ningú no es queixe de que els nens no saben fer l'O amb un canut- i set mil de sanitat: crec que els que no tenim una esperança de vida -aquesta sense E majúscula i amb certificat del govern central i pòlissa de les d'abans- de com a mínim 35 anys sobre els que ja hem fet, ja no rebrem ningun tipus d'assistència sanitària. I a mi em sembla d'allò més bé, perquè ara imite als lèmmings del Walt Disney, aquestes bestioles que quan se n'adonen de la superpoblació doncs Penya-segats pa' qué os quiero! (Sí, en bilingüe, que ells encara varen gaudir d'una escola com déu mana) i acaben en un tres i no res amb el problema de les pensions i el greu conflicte de la voluntat schopenhaueriana. Tot i que els del documental del Disney sembla que varen ser suïcidats, com aquell que diu. Que els portaren a la vorera del riu i a força d'espantar-los acabaren llançant-se a l'aigua i ofegant-se. És el que té creure's la por: fas d'extra, i gratis, a la gran superproducció de L'ocàs de les classes mitjanes, la tesis de la qual radica en convèncer als individus de que paga la pena imitar l'esclavisme dels micos xinesos, hindús, pakistanesos, brasilers... i en general de totes aquelles economies emergents a força de gent espantada, sotmesa, sacrificada per allò de que el país reviscole de les cendres que alguna harpia va provocar. I tanmateix, si férem cas al poeta acabaríem amb tants mals de caps. Només una setmana imitant al d'ací baix -Brossa, dixit- i els desemboscàvem la paraeta. Ara, ho hem de fer tots. El problema, però, és la pròpia paraula: simis… I és que s'imita a sí mateixa, com una roda de bicicleta que mai no saps on comença o acaba.

5 comentaris:

  1. Simis, lèmmings, borrecs... Són animals de la terra, són animals del senyor. La línia que separa els animals socials dels simplement gregaris (perdó: volia dia shocialsh i gregarish) és molt fina....

    M'he permés de fer-te una modesta menció al meu blog. I gràcies per donar sempre un punt de vista que va un poc més enllà del que es veu... Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Alfred. Ets massa generós. Estic pegant-li voltes a la possibilitat de fer una entrada sobre una espècie invasora, i potser caiga en l'intrusisme professional. Ja em diràs com a científic naturalista que et sembla l'atreviment. Salut.

    ResponElimina
  3. La decoració de l’apunt es tan expressiva com el text. Què hi farem. O què podem fer?

    ResponElimina
  4. molt bó el post i divertit si es que es pot dir així,a veure que pasa i a veure que no pasa.beset

    ResponElimina
  5. José Luis, doncs protestar, manifertar-nos pacíficament, tot i les garrotades que ens cauran desprès de la modificació del codi penal. Fer vaga, molt necessàries, tot i la seua inutilitat si només són d'un dia i pensar, mai no deixar de pensar críticament. Pensament lliure, que deia Juan de Mairena. És el que jo faré, la qual cosa no vol dir res, evidentment.

    Gràcies, Concha. Ja veurem que deien els cecs. Un bes.

    ResponElimina