El senyor dels caquis

L'elegància de la mòmia. 

No sé si porta d'anells, però de mosques segur que li rondinen.

Els Bancs ho estan passant molt mal; ben fotut, mal, mal, mal. Pobrets... Dios te salve, María, llena eres… La Casa d'Alba que diu que no té de líquid; bé, calés, liquiditat. I ens ho corrobora la Carmen Lomana, dolguda perquè els seus pobres amics no en tenen ni per anar al Mercadona… de gracia. El señor es contigo… I per acabar el desgavell dels pobres rics, que la Tita posa els punts sobre les is fent-nos cinc cèntims sobre la dificultat de ser-ne ric, no d'arribar a ser ric, no, sinó la gran responsabilitat i dificultat que en té la cosa, la riquesa… Bendita tú seas entre todas las mujeres y… Bé, si el senyor dels cels és en ella, per què no li demanem consell?... Doncs això. I comence pel més antic, el de les mosques… bendito sea… Els rics també ploren, li dic com a presentació i improvisat resum de la situació… És que els diners no fan la felicitat… D'acord en que ser pobre és molt més fàcil com a contingència intrínseca exògena, tot i que no tant com a ascògena, però… Però què, esporangi unicel·lular dels ascomicets desprès de la meiosi?... No res, no res. Jo, que passava per ací, sap? Ja m'entén... el fruto de... El dels anells, d'entrada, sembla més assequible. Bon dia, que li deia al de les mosques que els rics… Però tu per qui m'has pres?… ¿Vostè no és el de l'anell únic?... Però tu per qui m'has pres?… Es repeteix, clar, com que és circular. Ací tampoc no traurem l'aigua clara… tu vientre... Vaig a pel dels caquis… Jesús… No, Juan… Com que Juan?... Que me llamo Juan, y de Jesús no quiero ni oír hablar… Que no creu en Déu?... Dios no existe… Com?... Al menos como variedad de caqui. Está el sharoni, el persimon, los astringentes como el hachiya y el eureka -nunca comprendí la razón del nombre, la verdad- y los no astringentes como el fuyu o el sharon antes citado… Però no em negarà que tots són Diospyros?... Pero eso es un genérico. Además, yo no soy Juan, yo soy su hermano… Com que germà?... Hermano del señor… ¿Religiós?... Déjeme decirle una cosa. Si alguien puede volver a salvar a este país, y no sólo a la Virgen María, del caos al que lo precipita la extrema izquierda, son los señores de caqui… Doncs, com deia en Tati, el caqui és una planta que cal cuidar amb mirament perquè no done els seus fruits… Entonces, qué haré yo sin mis caquis?... Sí que en té de raó na Tita -no pas confondre amb en Tati- quan parla de la greu responsabilitat i dificultat de ser ric. Senyor germà del senyor dels caquis, alguna cosa tindran arreplegadeta, no?... Qué me dice, usted no sabe lo que cuesta ser rico. Mire los Alba, la Lomana, la Tita… Ja que vostè en parla de mòmies, què em diu d'aquelles princeses caducades que pel que es veu no tenen altra aspiració que conèixer la seua pròpia mòmia en vida?… ¿La Preysler?... Vostè ho ha dit, i sembla que el seu home ho vol deixar per escrit: Crónica de una momia anunciada… Pues sí, ya ve, los ricos también lloramos. Tenemos la sensibilidad del caqui... Diospyros te salve, Isabel, vacía eres de…

Caquis sense data de caducitat